Un tret comú en meditadors i yoguis experimentats és l’evolució del comportament humà i la transformació significativa i saludable de la personalitat.
Una ment serena és fonamental per a desenvolupar un correcte enteniment de les circumstàncies i esdeveniments que experimentem, una estabilitat meditativa que podem desenvolupar accedint a aquelles tècniques i pràctiques ancestrals d’atenció més idònies per a la personalitat i circumstàncies de cadascun, capacitant-se d’aquesta manera amb mitjans hàbils per al desenvolupament d’una cognició vàlida. Distanciar-se dels desitjos i concedir-se l’oportunitat de reflexionar sobre aquests, ancorats en el desenvolupament d’una ètica en favor del bé comú és el terreny per a l’enfortiment del pensament crític i bon judici en un camí de incerteza, dificultats i dubtes.
De l’aspecte altruista en el budisme destaca particularment la tradició representada per l’ideal de vida dels bodhisattvas, una forma de vida caracteritzada per un clar compromís social, on el meditador laic té un destacat paper i protagonisme en el desenvolupament de la societat.
Des de la perspectiva d’aquesta tradició, el camp d’entrenament no és un lloc aïllat on refugiar-se definitivament. És un camí cap a l’excel·lència on tots els aspectes mundans són integrats i dominats dins de límits raonables en el si de la comunitat i projecte social que ens acull.
Les competències generals i específiques que podem trobar en qualsevol dels entrenaments mentals preservats per les diferents tradicions i escoles budistes estan formulades amb precisió en correspondència amb les diferents etapes d’aprenentatge en la meditació.
